PANORÀMIQUES, 1990-2015: Llac Qinghai, Qingzang Gaoyuan o altiplà del Tibet, Qinghai, Xina 2015

ALTIPLÀ DEL TIBET: TXANG TANG (tibetà) O ALTIPLÀ DE QINGHAI O QINGZANG (xinès).
Txang Tang significa "lloc solitari".

EMPLAÇAMENT

Qinzang Gaoyuan i llac Qinhai. Google Eath

A la província de Qinghai, el llac limita a l'oest
amb la Conca seca Qaidam. Google Earth

Xining (província: Qinghai). Google Earth

Vast altiplà que ocupa la major part de la regió autònoma del Tibet (al SW de l'altiplà Quinghai-Tibet) i de la província de Qinghai. S'estén des d'uns 1.000 a 2.500 km i té una superfície d'uns 2'5 milions de km quadrats (una quarta part de la superfície terestre de la Xina). És el més estens del món i també el més elevat, pel que se l'anomena "el sostre del món" amb una altitud mitjana per sobre dels 4.500 m.

Està limitat:
- al NW per la serralada de Kulun (que el separa de la conca del Tarim).
- al NE per la serralada de Qilian (que el separa del desert del Gobi). Al NE de l'altiplà neixen els rius Iang-tsé, Lancang i Groc, entre d'altres. És per això que a l'altiplà també se'l coneix com "Font de rius".
- al S, l'altiplà ressegueix la vall del riu Brahmaputra, que corre al peu de l'Himàlaia i la planura Indogangètica.
- A l'E i SE, dóna pas a les gorges boscoses i la geografia accidentada de les capçaleres muntanyoses dels rius Salween, Mekong i Iang-tsé, a la part occidental de Sichuan.
- A l'W, connecta amb l'altiplà Pamir, amb la regió muntanyosa del Karakoram i al nord del Caixmir (Wikipedia).

L'altiplà és una estepa àrida esquitxada de serralades i grans llacs d'aigua salada, com el de Quinghai. Antigament varen existir molts més llacs que han anat desapareixent de mica en mica degut a l'alçada de la zona que va provocar el canvi climàtic. El clima va passar d'humit i temperat a fred i sec.
L'Himàlaia fa de barrera pels vents tropicals humits que provenen del sud (del Monzó de l'Índia), i impedeix el pas de les pluges al nord de la serralada. Això fa que l'altiplà del Tibet sigui extremadament sec i que la humitat provenen dels vents del nord s'esgoti en aquesta zona donant lloc a l'extrem septentrional deserts com els del Taklamakan i el de Gobi (Wikipedia).
La seva topografia s'eleva al NW i baixa al SE. Als límits meridional i oriental hi ha prats i pastures, encara que coberts de glaç durant la meitat de l'any. Des del nord cap el nord-oest, l'altiplà va augmentant d'alçada arribant a una alçada mitjana entre 4.000 i per sobre els 5.000 m. i amb mitjanes tèrmiques de -4ºC (Wikipedia).

NOTES GEOLÒGIQUES

L'altiplà va ser el resultat de la col.lisió de les plaques tectòniques indoaustraliana i eurasiàtica durant el període cenozoic (fa uns 55 milions d'anys) (Wikipedia).
Segons la teoria de la tectònica de plaques, l'altiplà era una vasta extensió de l'oceà que fa més de 2 milions d'anys encara no havia emergit. Es va formar posteriorment després de diversos aixecaments de gran magnitud de l'escorça terrestre. La placa de l'Índia, al sud de l'altiplà Quinghai-Tibet, es va traslladar cap al nord i va xocar amb l'eurasiàtica, aixecant-se l'escorça terrestre, desapareixent l'antic oceà i donant lloc a l'altiplà. A l'extrem sud s'han trobat nombrosos fòssils de criatures marines antigues i a la conca de Yarlung Tsangpo existeixen roques especials formades per la pressió de l'escorça (Zheng Ping. Geografía China, p.142. China Press, 2011).

Font de la imatge i més informació a:
earth-pages geomorphology

El procés encara continua i recents estudis mostren com la cadena muntanyosa de l'Himàlaia s'eleva una mica cada any (diversos mil.límetres a l'any), mentre que l'altiplà, seguin unes causes encara desconegudes, s'està enfonsant. Es creu que l'escorça de la terra a la zona de l'altiplà és molt estreta i es va fonent al estar en contacte amb el mantell fent que el pes de tot l'altiplà l'endinsi i provoqui aquest descens en altitud. També es creu que La Vall de la Mort als EEUU (la zona més baixa de la terra), molts anys enrere va ser un altiplà com el del Tibet, conjecturant-se el mateix destí per a aquest altiplà xinès.
L'activitat actual de l'escorça de l'altiplà també es pot observar per les nombroses fonts termals que existeixen al seu interior, algunes d'elles amb una temperatura elevada de l'aigua i també per la formació de brolladors. A les vores de l'altiplà, els moviments sísmics són freqüents (Zheng Ping. Geografía China, p.142.China Press, 2011).

LLAC QINGHAI o KOKU NOR I VOLTANTS

Llac Quinghai. Font: wikipedia
La superfície del llac s'ha reduït
les últimes dècades i està
fragmentant tal com es veu a la fotografia amb tres petits llacs al nord.

Qinghai en xinès vol dir "Mar Blau" i Koko Nor en mongol significa "Llac Blau".També és conegut com a "País de les Fades" i "Llac dels set colors", ja que canvia de color i matissos segons les estacions de l'any. La desembocadura del riu proper té un color groc degut a la gran quantitat de peixos que hi viuen a prop de la superfície (Travel China Guide).
El llac Qinghai és el més gran de tota la Xina, té una superfície total d'uns 4.583 kilòmetres quadrats i està rodejat de muntanyes a les quatre direccions a uns 150 km de distancia des de Xining. Rep les aïgues de 23 rius i rierols (la majoria de temporada), i es troba a 3205 metres per damunt del nivell del mar, en una depressió de l'altiplà tibetà; el llac resta gelat els tres mesos de l'hivern (Wikipedia).
La conca de Qaidam, ubicada a l'oest del llac i a una alçada relativament més baixa que la resta de l'altiplà, en llengua mongol vol dir "pantà de sal", ja que a la primera meitat del s. XX aquesta àrea, deshabitada, estava plena de conques de llacs, salines i pantans. Aquesta zona, ara constitueix un desert que s'està desenvolupant amb granges agrícoles i indústria minera (sal, metalls de la sal, plom, zinc, petroli, carbó...). El llac Quinhai també és d'aigua salada (un 6% de sal, mentre que el mar té una proporció d'un 3,5% - Viaje a China-) i el seu color és blau fosc o negre amb matisos verds, per això també se'l coneix com a Mar blau i verd. Els reflexes de les muntanyes circundans es veiuen de forma molt clara. Al centre, emergeixen dos illots, la muntanya Haixin i l'Illa dels Ocells (Niaodao), una reserva natural per a la protecció de les aus, doncs és lloc de parada i trobada de moltes especies en migració de tota Asia (Wikipedia anglesa). La Haixin Shan o "Muntanya del cor de l'illa", també s'anomena "muntanya Immortal" i acull nombroses praderies verdes que van impulsar a l'Emperador Yang (581-618, de la dinatia Sui) a criar cavalls (Travel China Guide).

Els animals (el més destacat i predominant és el yak conjuntament a les ovelles) i les plantes que creixen han desenvolupat capacitats especials per adaptar-se a un medi de dures condicions naturals. Els animals solen tenir pèls fins, densos i llargs com a protecció cap al fred, amb un cor i pulmons molts desenvolupats que els hi ofereix una gran vitalitat malgrat el baix nivell d'oxigen de l'atmosfera. La vegetació sol tenir una escorça gruixuda, pelusses o un borrissol com a protecció als forts vents i baixes temperatures i unes arrels molt desenvolupades que permeten suportar les perllongades sequeres.
A l'altiplà Quinghai-Tibet, especialment a la zona dels llacs (d'aigües molt transparents) i als seus voltants (amb una topografia bastant plana), es pot veure un tipus de càrex (nom científic: kobresia - nom tibetà: fescus) que cobreix la superfície de la terra com una catifa verda. Aquesta planta és molt rica en nutrients i constitueix una bona pastura per les ovelles i els yaks (Zheng Ping. Geografía China, pp.144-45.China Press, 2011). És perenne gràcies a la presència d'un rizoma subterrani amb nusos, dels quals creixen les arrels, els brots i les mateixes branques del rizoma (Wikipedia).

Els tibetans representen el 90% de la població de l'altiplà, la resta es reparteix entre mongols, les ètnies Han, Monbo i Ihoba i musulmans. A la zona de Quinhai predomina l'ètnia tibetana de Amdo (Absolut China).

LLAC QINGHAI: LLAC SAGRAT DE TIBET I ÀREA DE PEREGRINACIÓ
El llac Qinghai constitueix un lloc sagrat i de peregrinació pels tibetans budistes, els quals realitzen una travessa a peu, des de l''Himalàia i la regió autònoma del Tibet fins aquest llac, que dura de tres a sis mesos. També fent la Kora (veure la sèrie Benediccions Tibetanes), recorren el perímetre del llac que té 360 km i, per tant, en circunvalar-lar-lo triguen uns 23 dies caminant o bé, 18 dies a cavall (segons una altra font es triga 8 dies a cavall i 15, caminant: Absolut Àsia). El pelegrinatge, principalment es realitza cada 12 anys, ja que es considera que és més propici si es realitza durant l'any del cavall del calendari xinès (Wikipedia anglesa).
Cal destacar que a la part occidental del llac, hi ha l'illa que alberga un temple budista amb ermites, anomenat "Mahadeva" (el Cor del Llac), el qual va ser la llar d'un monestir budista. Els monjos que hi viuen i els pelegrins no utilitzen cap barca i romanen a l'illa tot l'any menys a l'hivern, ja que poden caminar sobre el glaç. També va ser la llar dels mongols que varen emigrar cap a l'any 1620 (Wikipedia anglesa).

Aquest emplaçament ha estat condicionat per rebre la visita dels monjos d'altres indrets, però també de pelegrins tibetans i turistes. A més de la presència d'elements típics budistes (banderes de pregària, pagodes, stupes, etc. - veure la sèrie Benediccions tibetanes) s'ha construït, entre altres, una passarel.la de fusta al voltant del llac per facilitar la circunval.lació, un barracó per seure, menjat i beure, un moll per embarcar-se i anar a visitar les illes del llac i una gran estàtua de la princesa Wencheng. En direcció a les praderies del voltant, podem trobar restaurants i tendes per comprar els productes típics de la zona.